Primers auxilis: la digestió.

¿Sabes que te quiero?

¿SABES QUE TE QUIERO?

Títol: ¿Sabes que te quiero?

Autor: Blue Jeans

Editorial: Editorial Everest

Data de publicació: 20 novembre 2010

Col·lecció: Cançons per Paula 2

Format: Tapa TovaPàgines: 672



Sinopsi:
Els problemes que Paula va intentar oblidar quan se'n va anar a París, segueixen esperant al seu retorn i no li serà gens fàcil deixar-los passar. Sorgiran nous embolics amorosos i desenganys, als quals se sumarà un error imperdonable que va poder cometre la protagonista en la "ciutat de l'amor". Però no tot girarà al voltant de Paula, sinó que la resta de "les Sugus" també adquiriran un major protagonisme en la novel·la, que es veurà esquitxada de mentides, traïcions i problemes realment seriosos en la vida adolescent.

L'he triat perquè...

He triat aquest llibre perquè m'ha agradat bastant més del que m'esperava.

Perquè sabia que aquest llibre està escrit per adolescents i he gaudit molt de la seva lectura.

El recomano als nois/noies adolescents perquè tracta de nosaltres de les històries d'amor que vivim els adolescents.

Ruta medieval

El dia 1 de Febrer vam anar a Barcelona amb l’objectiu de conèixer millor la seva història i cultura. Vam anar tot segon, a la classe A es van acoblar alguns alumnes de la classe D, ja que així aniríem més ràpid i tindríem temps de fer tot el que estava planejat.

Quan vam sortir vam anar fins al metro i vam agafar la L2, la lila. Vam esperar fins a arribar al passeig de Gràcia. A l’arribar al passeig de Gràcia, vam treure els nostres dossiers per apuntar les coses importants

que ens deia la professora de Socials i nostra

tutora, Dolors Sabater. Ens deia que aquell carrer era un dels més importants de Barcelona i la seva cultura i història.

Mentre passejàvem pels carrers, ens vam parar a la plaça Catalunya per esmorzar i fer-nos fotos al voltants de les escultures. La nostra tutora va portar a la seva filla perquè ens expliques coses sobre Barcelona com per exemple quan estàvem per la Porta de l’ Angel ens va explicar que hi havia carrers

molt estrets i que era uns dels carrers molt importants.

Una mica més tard baixant per la porta de l’Angel vam arribar a la catedral de Barcelona i la Mariona ens va explicar la diferència que hi havia entre el art gòtic català i el art gòtic europeu.

L’art gòtic europeu té aquestes característiques: els edificis són amb molta decoració, l’abundància dels arcs puntats, pintures obscures, moltes escultures semblant als humans, els sostres es cobreixen amb voltes de creueria i l’interior és lluminós i colorista.

Mentre caminàvem vam arribar al museu on esperàvem a la guia a la plaça del palau reial major mentre ens fèiem fotos perquè no teníem res per fer.

Mentre caminàvem vam arribar al museu on esperàvem a la guia a la plaça del palau reial major

Vam anant fent una ruta amb la guia que hi havia al museu i vam veure els carrers on vivien els jueus.

Ens van explicar, que aquest carrer el van cremar abans de la segona guerra mundial. La guia ens va portar a catedral de Sant Jaume i ens van ensenyar un retaule que hi havia i ens el van explicar una mica. Havia un gran dibuix fet en un tros de paret impressionant, era fet d’or. Hi havia dibuixat en Jesús, la

Verge María, l’arc àngel Gabriel, el personatge de la gran llegenda catalana; Sant Jordi, el rei, la reina. Al sortir, vam anar a la gran Rambla. Mentre caminàvem entràvem a esglésies molt antigues i ens vam fer fotos dintre, també vam anar a un lloc on hi havia.

Quasi tothom li feien fotos eren mol gracioses la Mariam, la Sandra, la Clara i jo no paràvem de riure’ns de elles, vam arribar a una església molt bonica em va agradar molt i vam fer fotos.

Tot seguit vam anar passejant pels carrers, mentre veiem escultures, vam veure el carrer més estret de Barcelona es deia el carrer de les mosques. Seguidament, vam veure una botiga on donaven de prova uns batuts. Eren de diferents fruites; de plàtan , taronja, poma, , pruna,... Jo vaig provar un batut de prunes i estava molt bo, estava, com diu la Mariam, per llepar-se els dits!. Mentre seguíem la nostra

ruta, vam arribar al palau de la generalitat i ajuntament.

Tot Seguit vam anar caminant fins arribar a uns carrers molt estrets així dons ens vam començar a fer fotos fins que les professores ens va dir que podíem entrar. Al museu

que hi havia que en el carrer d’enfront estava el museu Picasso aleshores alguns nois i noies vam entrar per fer les nostres necessitats.

Finalment, quan vam veure uns quants monuments i carrers importants, i vam acabar de fer-nos fotografies tota la classe. Va arribar l’hora d’anar-nos. Vam agafar la línia verda vam fer transbord a la línia lila, és a dir, la L2. Quan vam arribar a Artigues sant Adrià cadascú vam anar a la nostra casa. Jo vaig arribar a les 14:45h.

VA SER UNA EXCURSIÓ MOLT AGRADABLE AMB LES MEVES AMIGUES I ELS MEUS COMPANYS INOLVIDABLE,I A MÉS DIVERTIDA I VAM APRENDRE MOLTES COSES SOBRE BARCELONA QUE JO NO SABIA..!!

El Racó Preferit Del Meu Cos

El Racó Preferit Del Meu Cos

El racó preferit del meu cos és el canell, això si que pot ser el més important de les meves mans perquè sense canell jo no puc fer res ni escriure, ni agafar coses. Jo el canell me’l vaig trencar una vegada i no em va agradar gens perquè me’l vaig trencar jugant a futbol, vaig caure amb la pilota damunt de la mà.

Tot i que no ens n’adonem dia a dia el canell és la part més important del braç. Quan et passa alguna cosa al canell, per exemple, tel trenques et fixes de que no li fem cas dia a dia.

El Meu Nom

Em dic Ainhoa, és un nom difícil de pronunciar i quan me’l pregunten l’haig de repetir un parell de vegades perquè entenen Aroa o Aina.
La gent amb la que no tinc molta relació, és a dir, no parlo molt amb ells i no saben el meu nom saben que comença amb A i el primer que els hi passa pel cap és Aroa,encara que al final ho acaben endevinant ells sols.
Estic molt satisfeta del meu nom que va elegir la meva mare, ja que el meu pare em volia posar Sheila i a la meva mare no li agradava aquest nom, i al meu pare també li agradava Ainhoa així que em van posar al final Ainhoa.
Jo no tinc posat cap sobrenom, m’agrada que m’anomenin pel meu nom no pel meu cognom.
El significat del meu nom Ainhoa:
Nom que s'imposa en honor a la Verge de Ainhoa, que és venerada al País Basc, Espanya. D'origen basc.
Característiques: És una dona espontània, desperta i lúcida. Sap com actuar en cada ocasió i té facilitat per adaptar-se a qualsevol ambient. És bona treballadora, excel·lent
amiga i companya.

Els 10 moments de felicitat

1- Em llevo pel matí i ve el meu gos a fer-me un llametó .

2- Quan vinc al col·legi i veure el noi que sempre m’ha agradat

3- El dia que vaig sortir amb el noi que m’agradava.

4- El dia que vaig passar a 1r de la eso.

5- El primer dia que vaig entrar a l’institut .

6- Quan vaig veure néixer el meu germà.

7- El dia més feliç és el dia del meu aniversari.

8- Estar amb la meva família

9-Quan estic amb la meva família i vaig al cinema

10-Quan surto amb els meus amics.